El grup natural
És el grup de nois/es que són amics o volen arribar a ser amics, i que s’agrupen perquè tenen interessos o afinitats comunes. Volen créixer l’un al costat de l’altre compartint el dia a dia, la feina, les alegries, els moments difícils, idees, opinions, creences...
Però tot això cal emmarcar-ho en el context de l'Escola, i això vol dir que el grup haurà de:
- crear en cada moment el clima de treball, seriositat o diversió que l’activitat requereixi, (seminaris, tècniques, manteniment...).
- organitzar-se correctament en aquelles activitats que el grup ha de fer.
- intentar aportar el millor de cadascú al grup: saber que tothom pot ajudar a tothom.
- ser capaços d’autocrítica personal i de grup: saber acceptar l’opinió dels companys sobre les actuacions de cadascú, saber rectificar.
- procurar que els malentesos no malmetin la vida del grup. Parlar-ne. Buscar l’ajut del conseller sempre que es cregui oportú.
En el grup natural els nois i noies han d'aprendre a treballar i aprendre a conviure.
Les tècniques d’estudi són els recursos i els procediments necessaris per fer correctament i d'una manera eficaç un bon aprenentatge. Hi ha determinades tècniques que són essencials per a l’estudiant/a i, per tant , les ha de posar contínuament en pràctica. La repetició d’aquestes tècniques fa que es converteixin en hàbits: els hàbits d’estudi.
L’adquisició d’un bons hàbits d’estudi pot suposar un esforç d’aprenentatge. L’adquisició de nous hàbits sempre és una feina dificultosa, ja que requereix una gran dosi de voluntat i de constància. Això sí, tenen l’avantatge que, un cop adquirits, no s’obliden mai i, per tant, no costa posar-los en pràctica.
La finalitat és que els nois i les noies comencin a fer seus els hàbits que no tenen encara adquirits o millorin els que es creguin convenients. Es tracta d’un objectiu a llarg termini, però el que interessa és l’apreciació d’una evolució, d’una millora en l’organització del treball a través dels hàbits que semblen simples i elementals, (per això sovint no se’ls valora), però que són la base d’un bon aprenentatge. Les tècniques d’estudi han de permetre aprendre millor i optimitzar el temps de treball.
El programa de les tècniques d’estudi es desenvolupa en el marc de les tasques de les Àrees Didàctiques i dels Consells Pedagògics. Els diferents professors desenvoluparan i avaluaran aquestes tècniques a través de la seva àrea. Les tècniques que rebran una atenció especial al llarg de tercer d’ESO són:
Pel que fa a l’organització personal i del material
- Elaboració d’un horari, l’ús de l’agenda i de l’arxivador
Pel que fa a la recollida d’informació
- Els apunts
Pel que fa a l’organització de la informació
- Desenvolupar esquemes i resums
Pel que fa a l’elaboració d’informació
- Informes de laboratori i informes de vídeo
Activitats de formació personal
Les activitats de formació personal són part de la formació integral dels nois i noies. En aquest marc s’insereix la programació d’activitats que el Consell Pedagògic ha preparat.
Pel que fa al coneixement d'un mateix:
Realització d’un qüestionari on el noi/a reflexiona sobre aspectes relacionats amb el creixement i la maduració personals. Aquesta activitat permet al conseller tenir una primera valoració i un punt de partida.
Pel que fa a l’educació per la salut: la sexualitat
Partint dels seus dubtes o preocupacions actuals, sense cremar etapes, però sense deixar res al sac que sigui important per ells, en aquest moment, volem abordar aspectes fonamentals en l’educació sexual dels adolescents, entre d’altres, l’anticoncepció i les malalties de transmissió sexual (SIDA).
Pel que fa a l'educació per la salut: drogues
Les drogues estan a l'abast dels adolescents. La informació, la reflexió i el debat han d'ajudar als nois/es a prendre les decisions més encertades. Volem incidir en les actituds per poder modificar les conductes.
Pel que fa a la formació cívica
Reflexionarem al voltant dels conflictes que, vivint en societat, són inevitables i propis de l'ésser humà. Volem que els nostres nois/es prenguin consciència que la violència no és mai una solució dels problemes, sinó, ben al contrari, agreuja les diferències i empitjora la situació. Només el diàleg i la voluntat de trobar una solució justa i, alhora satisfactòria per a totes les parts, resoldrà els desacords.
Parlarem de conflictes i violència en l'àmbit escolar i analitzarem fets quotidians, per tal d'identificar situacions de risc i conèixer mecanismes per canalitzar els conflictes evitant la violència.
La relació personal alumne-conseller ateny la seva intensitat màxima a l'entrevista, on la individualitat de cadascun dels protagonistes emergeix amb tota la plenitud i valor. No s'ha de circumscriure només a la que té lloc en una hora i un moment determinat, sinó que s'ha d'entendre com una fase d'un procés més general de contactes personals diversos que tenen lloc durant tot el curs i, en alguns casos, es prolonguen posteriorment.
Aquesta dimensió essencial de l'acció tutorial del conseller fa necessari que aquest disposi de l'espai adequat per portar-la a terme. Cada conseller disposa d'un despatx que serà també el lloc de trobada amb els pares de cada un dels seus alumnes.
En aquestes reunions el noi/a hi ha de ser present, ja que es tracta de posar en comú tant els punts de vista dels pares i els del conseller com els de l'alumne/a. S'hi analitzen les situacions, s'hi intercanvien informacions i parers, s'hi proposen estímuls i, sobretot, cal arribar a compromisos del noi, davant dels pares i conseller, d'acció i, si s'escau, de canvi.
Les trobades dels pares amb el conseller es fan tantes vegades al llarg del curs com tots plegats creguin necessari, i no hi ha cap tipus d'horari setmanal preestablert per fer-les. Només cal trobar l'hora del dia que vagi bé a tothom. Sovint, aquesta relació amb els pares es completa amb converses telefòniques periòdiques i amb missatges a través del correu electrònic.
