Súnion és un promontori de l’Àtica, regió de Grècia, on baten les ones de l’Egeu. Ben bé al cim, s’alcen les ruïnes d’un temple dòric dedicat a Posidó, déu de la mar, construït durant la plenitud de la democràcia i, també, de l’art i de la literatura. Carles Riba (Barcelona, 1895-1959), durant el seu exili a França, va escriure les onze Elegies de Bierville (1943). En aquest aplec líric, hi expressa, sota la visió poètica de Grècia, el sofriment personal per la trista realitat en què es troben sotmesos, ell i el seu poble, després de la Guerra Civil.

En el segon d’aquests poemes de to elegíac, el poeta evoca Súnion, amb qui se sent identificat pel seu estat ruïnós i pels valors que representa (la democràcia i una cultura clàssica perdurable). Riba hi descobreix també, en el temple, la imatge protectora i enlluernadora del far que guia el mariner que ha perdut el seu rumb, que atrau el qui se sent embriagat per l’antiga saviesa d’aquest poble i condueix l’exiliat desitjós de retornar a la seva pàtria.

El record sobtat de Súnion, com si fos una aparició fantasmal, fa que el poeta recobri la felicitat perduda, ”feliç de sal exaltada” i que albiri la possibilitat de sortir de l’estat de prostració en què es troba, de la mateixa manera que la grandesa de la Grècia clàssica, personificada en el temple, ha sobreviscut als embats del temps.

Quan l’any 1974, en Pep Costa-Pau (Garriguella, 1937-Barcelona, 1986), fundador i director de l'escola fins a la seva mort, va decidir de posar-li el nom de Súnion, ho féu amb la il.lusió de treballar per la reconstrucció d’aquest país en els moments difícils de la Dictadura del general Franco. Súnion, símbol de la pàtria i d’una cultura admirable, que salvava un Riba afligit i un poble abatut per les conseqüències d’una lluita fratricida, en tant que ara esdevenia nom d’una institució escolar, havia de contribuir a la renovació de l’ensenyament; Súnion havia de ser un far nou i atractiu per a les futures generacions d’adolescents i havia de modelar, com deia Pep Costa-Pau, “una pedagogia al servei del país”.