Les conjuncions són mots invariables que uneixen (o separen) diversos elements de la frase (noms, adjectius, adverbis, pronoms o verbs). La seva funció és de nexe. Són les paraules que necessitem quan en una oració trobem més d’un verb. En aquest cas parlarem de nexes coordinants i de nexes subordinants.
et
-que
nec / neque
atque
ac
sed
et... et...
non solum... sed etiam...
non solum... verum etiam...
aut
vel... vel...
Una oració subordinada de relatiu sempre té com a nexe introductor un pronom relatiu (qui, quae, quod) que té un antecedent amb el qual concorda en gènere i nombre. Quan trobem, per tant, un pronom relatiu procedirem a marcar els límits de l’OSR (Oració Subordinada de Relatiu) tancant amb un parèntesi el tros comprès entre el pronom relatiu i el verb. Posteriorment marcarem l’antecedent, que ha de ser un substantiu del mateix gènere i nombre que el pronom relatiu i que ens indicarà quan hem de traduir l’OSR. Sempre cal situar la traducció de l’OSR després de l’antecedent.
La paraula ut és una de les paraules amb més possibilitats de traducció de tots els nexes llatins (la seva extraordinària importància en el món dels nexes llatins la veiem encara en l’expressió catalana “amb tots els ets i uts”). Els seus valors diferents els trobem situats en el següent quadre:
ut + verb en indicatiu:
- OSTemporal – en aquest cas l’ut es tradueix per quan
- OSModal – en aquest cas l’ut es tradueix per com
ut + verb en subjuntiu:
- OSCompletiva – en aquest cas l’ut es tradueix per que
- OSFinal – en aquest cas l’ut es tradueix per per tal que
- OSConsecutiva – en aquest cas l’ut es tradueix per que. Aquestes oracions solen tenir anteriorment un adverbi (sic, ita, adeo, tam) o un adjectiu (tantus, a, um)
La paraula cum en llatí pot tenir dos grans valors:
| Gramàtica llatina | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
Noms |
Adjectius |
Pronoms |
Verbs |
Adverbis |
Preposicions |
Conjuncions |
Taules |
| C l a s s i c o r u m - i n i c i |
|---|